ACTIVITAT 4

En el capítol de l´alquímia de les emocions he trobat al final de cadascuna d´elles unes estratègies educatives per tal de treballar-les. A continuació vaig a parlar de les que m´han resultat més significatives reflexionant al voltant de la meva selecció.

      “Amar, y por tanto establecer vínculos afectivos, es un elemento básico para un crecimiento emocional y armónico”

He agafat aquesta estratègia ja que penso que amar i establir vincles és fonamental per a un bon desenvolupament. M´ha agradat perquè lliga afecte i víncles. Crec que és molt important els víncles afectius per a la nostra tasca futura docent perquè per a que es doni procès educatiu hi ha d´existir necessàriament vincles afectius, ja sigui dels mestres, de les escoles, familiars, medis de comunicació...etc.

Es per el que he esmentat que tindré que aconseguir vincles amb els infants de la meva aula per tal de treballar millor.

      “Todos los seres humanos buscar ser amados y reconocidos. Este sentimiento es, en muchos casos, el timón de nuestros comportamientos, de nuestros deseos y necesidades. Como maestros, y como padres y madres, debemos tenerlo siempre presente”

Aquesta frase crec que és una realitat. Totes les persones necessitem ser estimades, necessitem esser estimats als grups que pertanyem, grup familiar, escolar, d´amics. En cas contrari, entrariem en una tristor.

A tots ens agrada que ens diguen el que fem bé alguna vegada, no basta amb pensar que som uns bons professionals de l´educació, no, ens agrada que ens diguen bona feïna Silvia, continua aixís, perquè ens motiva, encara que els essers humans tenim la capacitat de resilència.

 

   POR:

      “todo el mundo tiene miedo a algo, incluso el valiente. Es importante transmitir esta idea a los niños para desmitificar al cobarde. El cobarde es el que esconde el miedo, para obtener de él ventajas o poder”

La por és una emoció natural i tenim que parlar de la por. M´ha agradat aquesta frase ja que socialment ens acostumen des de petits que no tenim que tenir por a res, i que no és important el que sentim.

Crec que tenim que ajudar als infants a que coneixguin les seves pors per tal de que les expresin, per conèixer els seus límits i molt important acceptar la por de les persones, tant de nenes com de nens.

De vegades els infants no diuen que tenen por a alguna cossa per tal de que els altres nens no es riguin d´ells, i és per això que amb aquesta frase es resumeix totalment el que s´ha de fer per tal de treballar-lo desprès.

Cal esmentar que quan parlem de la por, es la por que no paralitza, ja que aquesta es pot treballar també mitjaçant de víncles. (d´aqui que l´amor és l´emoció  mare, amb víncles tot es pot treballar).

      “ Es importante que el miedo deje de ser una muestra de debilidad y se viva como un hecho cotidiano. Debemos convivir con el miedo y no negarlo”

He seleccionat aquesta frase també perquè està molt lligada a l´anterior, no es té que amagar la por, sinò que tenim que tractar-la amb naturalitat, des de les accions quotidianes, parlar-hi amb serenitat, pot ser per exemple amb una assamblea a l´aula on tots els infants i el mestre també com a part del grup puguin expressar les seves pors i contar situacions similars.

   RÀBIA:

      “Dejar salir la rabia, siempre que no haga daño a nadie”

      “Tranquilizarnos nosotros, pensando que su actitud es consecuencia de la edad, y que está aprendiendo a regularse. No lo hacen para hacernos sentir mal (aunque así nos sintamos).”

      “Hablar sobre lo que ha ocurrido, haciéndole ver que esa actitud no conduce a ninguna parte, aportando sugerencias y otras vías para resolver los problemas”

En aquesta emoció vull fer la reflexió conjuntament de les tres estratègies que més m´han agradat.

Per a mi, aquestes estratègies anirien en ordre, ja que les considere com un procès total d´un estat de rabieta en els infants.

Aquest és el procediment que jo com a mare he fet amb el meu fill, l´ha deixat eixir, és bo que traure la ràbia, sempre clar està si no es fa mal o no lastima a ningú, però el més important és parlar de lo que ha causat la rábia o la ira per tal de que el infant puga regular-ho poc a poc.

   TRISTOR:

      “ Negar la tristeza no nos permite estar alegres. Cuanto mayor es la pérdida, mayor es la tristeza. Es una respuesta natural. Necesitamos un periodo de retraimiento y dolor para adaptarnos a la nueva situación y volver a vivir sin aquello que nos falta. De aquí la importancia de reconocer y administrar la pena, en lugar de negarla”

Aquesta estratègia és un eix bàsic per entendre des del meu punt de vista la tristor i com treballar-la.  No podem obviar les emocions dels infants i fer com que no passa res o que estar més contents.

Per molt que intentem amagar la tristor no ens farà més feliços i tampoc ajuda dir: vinga va, no passa res, animat home!”. És tot el contrari, tenim que deixar que les persones expressin la seva tristor, ajudar-los amb vincles afectius, estar al seu costat i que l´altra persona ho sàpiga.

Tenim que aprofitar els conflictes quotidians per treballar la pèrdua. És imposible evitar els conflictes i és bo treballar des d´aquesta perspectiva.

Totes les persones necessitem passar el dol quan un esser que volem ens deixa, i els infants també.

      “ Si no nos permitimos expresar la pena es más probable que, poco a poco, aceptemos que hemos perdido algo y podamos comenzar de nuevo”.

Es veritat que socialment, no està ben vist expresar la pensa, fins i tot, pijor els homens que les dones. Si nosaltres acceptem la tristor, el dol, aquest estat d´ànim, podrem acceptar qualsevol emoció. El periode de dol és vital, un temps per assumir segons què cosses, i amagar-se no resoldrà els problemes.

Quan més víncles d´afecció més capacitat de superar el dol.

   ALEGRIA:

      “Poner humor a la vida. Es una buena actitud que debe contagiarse a los niños. Los problemas pueden tener soluciones y, mirados con un punto de alegria, se sobrellevan mejor”.

Aquesta és la meva filosofia, és la de veure sempre les cosses positives, i com a futura mestra encara més. No tenim que centrar-nos en les dificultats sinò en els aprenentatges positius, ja que per a les dificultats o problemes ja cercaré unes estratègies que més s´adaptin. Centrar-nos en el que el nen sap fer, per exemple amb infants de necesitats educatives especials.

      “Procurar repartir un soplo de alegría en nuestro entorno. Es un esfuerzo que se contagia y hace la vida más agradable”.

He seleccionat aquesta frase perquè penso que la vida ja és complicada com per a que nosaltres mateixos no ens ajudem. Ho vinc a dir perquè tenim que intentar estar alegres, sempre que no estem de dol evidentment. Contagiar alegria als altres, als infants que tindrem a la nostra aula perquè amb alegria tot es porta millor. Deixar que no ens influeixgui la nostra vida personal a l´aula i riure amb els infants. Permetre la rialla, permetre el remor també perque l´aula serà un lloc on els infants es diverteixin, experimentin, i tenguin descobertes increibles.